23-04-2008 INTERESSANT INICIATIVA
Fa una estona, mentre buscava informació (per curiositat pura i dura) sobre la dilatada història de la ciutat de Llíria, m’he trobat amb una interessant iniciativa.
Si fa quasi un any, des de la New7Wonders Foundation ens proposaven l’elecció de les noves meravelles del món; ara, des del club de viatges Fil-per-randa pretenen que triem les set Meravelles Valencianes. Aquesta vegada, però, les 56 candidates han estat agrupades en 7 categories independents: esdeveniments culturals i patrimoni immaterial, parcs i paratges naturals, conjunts historicoartístics, peces arqueològiques i obres d’art, monuments naturals, monuments arquitectònics històrics, i monuments arquitectònics moderns dels segles XX i XXI. En cadascuna d’aquestes categories hem de triar una meravella, de manera que al final en tindrem set, una de cada àmbit.
La veritat és que em sembla d’allò més encertada la iniciativa, perquè crec que pot servir per fer un poc de publicitat d’alguns monuments valencians (ja siguen naturals, culturals o arquitectònics) que potser no coneixem (en el meu cas, no tenia ni idea de l’existència del curiós pelegrinatge de Les Useres) o que ens caldria tenir més en compte.
Jo ja he votat, què espereu per fer-ho vosaltres?
22-04-2008 UN NEGOCI COM QUALSEVOL ALTRE
Sempre m'ha semblat una ximpleria el tema de les meravelles, sincerament. Em recorda d'alguna manera a eixe elitisme que tan de moda està i que a mi no em desperta cap interès, sobretot perquè proclama que és millor com més gran, car, o massificat. Uns valors que no necessàriament han de significar res però que superficialment són cridaners i, per tant, suficients per a molts [massa]. Però sembla que en aquest cas parlem d'un negoci de beneficis culturals fonamentat i seriós.
20-02-2008 MÉS SOBRE L'ALT PALÀNCIA
Per a l’apartat d’opinions de la pàgina web m’agradaria contestar o contra-opinar a alguna d’elles, especialment a Jesús Navarro Rodríguez de Jérica del 12-12-07 sobre el Alto Palancia. Si fora possible fins i tot a ell mateix, al cas de que no fora correcta la seua publicació:
Aunque cualquier elección supone lógicamente la desestimación de otras opciones, y aún cuando comparto el sentimiento de “dejación” respecto a las múltiples y variadas “Meravelles” de la comarca del Alto Palancia, creo que en esta ocasión el opinante no ha observado con atención los contenidos de algunas de las candidaturas. El Alto Palancia está representado (infrarepresentado, si se quiere) en las candidaturas:
Esdeveniments culturals i patrimoni immaterial:
Les romeries... (textual) “(...) les de la Cova Santa d’Altura (Alcublas, Altura, Jérica, Sacañet,...”
Parcs i paratges naturals
Les sureres del parc natural de la serra d’Espadà, las vertientes de la cual recaen “absolutamente” en tierras de dicha comarca, como ...
El parc natural de la serra Calderona, que se extiende hasta/desde los términos de Altura y Segorbe.
Conjunts historicoartístics
El conjunt d’esglésies i ermites gòtico-primitives, de las cuales en la comarca (aunque no se citen expresamente) recuerdo la de Santa Águeda de Jérica, la de la ¿Inmaculada? de Altura, la asolada ¿? del castillo de El Toro, la de san Roque también de El Toro, la cuasi arruinada de la Vallada de Pina, ...
Como es de justícia y desagravio a la estimada comarca del Alto Palancia, así hay que hacerlo constar.
Sento Puchades
13-12-2007 LA PLANA BAIXA I L'ALT PALÀNCIA
Hola, m'haguera agradat que la província de Castelló estiguera més representada en les Meravelles Valencianes, sobretot la Plana Baixa i l'Alt Palància, les grans oblidades. La Plana Baixa compta amb llocs tant emblemàtics com Mascarell, una població amurallada, o la basílica de Sant Pasqual a Vila-real i perque no, les Coves de Sant Josep a la Vall d'Uixó. L'Alt Palància, per la seua banda, tampoc es veu representada. No cal explicar a ningú què és l'Entrada de Bous i Cavalls de Segorbe, ni la catedral i el Palau Episcopal, així com els castells d'Almonecir o Gaibiel...
Per a la pròxima? Tal vegada.
Rosa Piquer
12-12-2007 EL ALTO PALANCIA
Soy un ciudadano de Jérica (Castellón), me gustaría opinar al respecto y me parece que existen muchas más riquezas culturales en nuestro país valenciano, como por ejemplo el Alto Palancia: Jérica, Segorbe, Bejis, Pina de Montalgrao, etc.
Me gustaría ofrecer la comarca como un lugar mucho más turístico, y que a consecuencia de este turismo hubiese mas riqueza comarcal, pero estos políticos mal llamados Democráticos, sobre todo los que gobiernan y han gobernado nuestro país autonómico, nunca se han acordado de las zonas rurales, somos turismo de 2º ó de 3º, cuando la economía va mal pues entonces a las zonas rurales que generalmente es más barato, como consecuencia de la poca inversión en el interior de este país autonómico.
Por lo tanto, lo único que cabe es reivindicar más inversiones en toda la comarca, y Jérica es un claro ejemplo de lo que ocurre en el Alto Palancia.
Me gustaría decir que tenemos un patrimonio con el que podemos competir con cualquier población de nuestro país autonómico, pero no es así, la realidad es muy distinta, a excepción de Jérica, que le falta muchas inversiones, y Segorbe que ha recibido relativamente buenas inversiones. Son las poblaciones con más patrimonio, no son las únicas pero sí las que más tienen. Pero si Jérica, con bastante patrimonio, está en la situación que está imagínate el resto de las poblaciones como pueden estar.
Jérica es un pueblo que ha estado esperando más de 25 años el B.I.C. (bien de interés cultural) que hace dos años aproximadamente se lo han dado, y que sin embargo por parte de la Generalitat Valenciana, en sus presupuestos no ha dado ni un céntimo de euro.
¿No creéis que hay municipios que han recibido mucho y hay otros muchos que no hemos recibido nada?
Vosotros ¿como os pondríais en nuestra situación?
Estas son algunas de nuestras maravillas comarcales, faltan aun más pero creo que para empezar esta bien.
En Segorbe se puede visitar:
La catedral y el Museo Catedralicio
La torre de la cárcel y del Botxi
La Muralla y sopeña
En Jérica:
Todo el casco antiguo
La Torre mudéjar
La Ermita de S. Roque y el Castillo que se encuentra en ruinas junto a la torre del homenaje que se encuentra ubicada dentro del castillo, pero tanto la ermita de S. Roque como la Torre del Homenaje aún no se sabe si es árabe ó romana.
La vuelta de la hoz que se encuentra ubicada debajo del castillo que según cuenta la historia, que cuando la conquista los árabes se tiraron por el precipicio abajo, antes que entregarse a las tropas cristianas.
La iglesia de Sta. Águeda.
El museo municipal.
La cruz cubierta.
En Bejis:
El Acueducto Romano
El manantial de los cloticos.
En Caudiel:
La iglesia (el camarín de la virgen del niño perdido, rococó a más no poder).
Jesús Navarro Rodríguez
04-12-2007 PESQUERES DELS PENYA-SEGATS DE LA MARINA ALTA
Els envie este e-mail com a protesta per la seua designació com a meravella de les pesqueres de Xàbia quan tot el món que estiga un poc informat sap que la majoria de les pesqueres eren propietat de gent del Poble Nou de Benitatxell, encara que algunes estigueren dins del terme municipal de Xàbia totes eren propietat de gent del Poble Nou que es jugaven la vida per un cabaset de peix per poder menjar en la dura postguerra.
Atentament els saluda esperant una rectificació Juanjo Garcia.
El Poble Nou de Benitatxell a 29 de novembre de 2007.
04-12-2007 CONSIDERAR EL PENÓ COM A "MERAVELLA VALENCIANA"
Hola, com a seguidor de la fundació/iniciativa Meravelles Valencianes, he de manifestar el meu descontent per considerar una bandera com a "Meravella" i més un penó que és qüestionat i no és indentificat per una gran part del poble valencià com a símbol pròpi. Si ens posarem a propondre banderes caldria citar també a la "Real Senyera" símbol oficial dels valencians i en el privilegi de la corona otorgat per "Pere II El Cerimoniós" en el 1377, com podeu comprovar la Real Senyera també és històrica i es podria considerar una Meravella més, pero com he citat adés,
les banderes no s´han de considerar com a "Meravelles" i ademés en un poble a on estos elements son de constants disputes. Per lo tant la meua opinió és negativa al considerar el Penó com a "Meravella Valenciana".
¡Salutacions!
Enric.
28-11-2007 CANDIDATURA MOROS I CRISTIANS D'ALCOI
Farà qüestió d'un mes vam rebre una sèrie de correus electrònics, el contingut dels quals us el mostrem més avall.
Estimats/des senyors/senyores:
Fonèvol és una associació que busca la integració en igualtat de les dones en les festes de moros i cristians d'Alcoi.
Quant a l'elecció de les candidates a meravelles Valencianes: actualment, al nostre poble, hi ha sols 7 dones de ple dret entre els més de 6000 festers que participen a les festes, i aquelles que volen accedir a una filà han de passar per una votació que no les accepta. A més hi ha una resolució del Síndic de Greuges que reconeix que hi ha discriminació cap a les dones en les festes i també l'Audiència Provincial d'Alacant ha dictat una sentència en què es diu que a les festes d'Alcoi es discrimina les dones. És per aquestes raons que els demanem que posposen la participació de les festes del nostre poble en aquesta votació mentre no complisquen les lleis, especialment mentre no respecten els principis de la Constitució.
Els recordem, per si atany a la seua entitat, que la llei d'Associacions no permet als poders públics ajudar, de cap manera, a les associacions que discriminen.
Per a obtindre més informació poden visitar la nostra web: www.fonevol.net, allí trobaran els textos de la sentència d'Alacant i de la resolució del Síndic.
Atentament,
Gemma Ballester Pascual
Presidenta Fonèvol
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Estimades persones organitzadores de Meravelles Valencianes,
Hui he descobert que entre les candidates a Meravelles Valencianes es troben les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.
Crec convenient que, com a organitzadors d'aquest concurs, sàpiguen que existeix una sentència judicial de l'Audiència Provincial d'Alacant contra l'Associació de Sant Jordi (responsable de l'organització de les festes) per dur polítiques discriminatòries cap a les dones. Crec que seria una mala imatge per als organitzadors d'aquest concurs i per al prestigi d'aquest premi atorgar el guardó de Meravella Valenciana a una festa que discrimina les dones, que ignora les recomanacions del Síndic de Greuges al respecte i que incompleix la sentència judicial, menyspreant els principis de l'Estat de Dret i vulnerant el dret fonamental a la igualtat consagrat a l'article 14 de la Constitució.
Per tant, sol•licite que reconsidereu la candidatura de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi per a ser nomenada Meravella Valenciana.
Atentament,
Albert Villanova del Moral
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
És comprensible que proposareu les Festes de Moros i Cristians com a candidata a Meravella Valenciana si desconeixíeu que practiquen polítiques discriminatòries cap a les dones. Per aquest motiu em vaig posar en contacte amb vosaltres: perquè tinguéreu constància d'aquest fet i, per tant, reconsiderareu la conveniència de mantindre aquestes festes com a candidata a Meravella Valenciana.
Ací us indique l'enllaç a la Recomanació publicada pel Síndic de Greuges en octubre de 2005:
http://guadalaviar.gva.es/sindic/Resoluciones/10067273.pdf
Us recomane que la llegiu detingudament per tindre una idea de la tremenda discriminació que pateixen les dones, consentida per les administracions públiques (ajuntament d'Alcoi -el qual ha estat declarat hostil pel Síndic de Greuges- i vàries Conselleries).
A més, cal que sapigueu també que, respecte al procés judicial de què parla la Recomanació del Síndic de Greuges, el jutjat d'Alcoi va sentenciar que la votació de la filà Navarros (mitjançant la qual es va aprovar l'ingrés de 28 homes i es va rebutjar l'ingrés de 3 dones) era acord a dret. Tanmateix, aquesta sentència va estar recorreguda i l'Audiència Provincial d'Alacant, amb la sentència 319/06, va revocar la sentència del jutjat d'Alcoi i va declarar nul•la la votació de la filà Navarros. Arran aquesta sentència, la filà Navarros ha instat les tres dones a fer una nova sol•licitud d'ingrés a la filà, la qual haurà de passar de nou per una votació de la resta de membres de la filà. Tot açò sense haver canviat el reglament d'ingrés i ignorant la sentència de l'Audiència Provincial, la qual afirma que el sistema de votació per acceptar l'ingrés de nous membres és discriminatori! Amb la qual cosa, amb quasi total seguretat, aquestes tres dones seran rebutjades de nou!
Com podreu comprovar, en llegir la Recomanació del Síndic de Greuges, la situació és molt greu. Les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi practiquen polítiques discriminatòries cap a les dones, vulnerant el principi d'igualtat consagrat a la Constitució. I tot açò amb total impunitat i amb l'aquiescència de l'Ajuntament d'Alcoi i les Conselleries de Benestar Social, de Turisme i de Justícia i Administracions Públiques.
Salutacions cordials.
Albert Villanova del Moral.
